Especialistes en conservació i restauració de teixits històrics, arqueològics, tapissos, brodats, patrimoni etnològic, indumentària, arts decoratives i art contemporani, entre d’altres.

“La restauració és el moment que es fa un reconeixement físic, estètic i històric de l’obra d’art amb la idea de transmetre-la al futur” Cesare Brandi

El tractament de restauració ha de realitzar-se quan les agressions i les degradacions que presenten les obres ho exigeixen i s’estructura sobre una base científica.

Treballar en la restauració d’aquests béns culturals implica enfrontar-se a problemes d’índole molt diversa, ja que cada peça constitueix un cas, subjecte a un diagnòstic que podríem qualificar de general, però amb particularitats que el defineixen concretament.

Les obres tèxtils són, per la seva naturalesa, molt fràgils. Podríem dir que són les peces més delicades que es conserven als museus, a les col·leccions privades o a les cases particulars.

El compromís dels conservadors – restauradors en el muntatge de les exposicions és el de fer possible i el de facilitar l’equilibri entre les exigències de la presentació i la conservació de les obres, a més d’assegurar la seva manipulació.

El muntatge d’una exposició porta implícit el seguiment de les obres exposades i el desmuntatge, en el cas que l’exposició sigui temporal.

És imprescindible enregistrar les col·leccions d’una manera quantitativa i qualitativa (temàtica, ubicació, dimensions, etc.), d’acord amb un ordre de numeració, a fi de tenir les peces controlades, ordenades i documentades.

La col·locació física del número d’inventari ha de seguir un criteri. Així mateix, els materials utilitzats han de ser estables i compatibles amb l’obra. I pel que fa al procediment d’aplicació, no tot s’hi val.

Certament, els materials tèxtils sempre han estat presents en la vida de l’home. En un origen van sorgir com una necessitat i més tard com una expressió cultural i una manera de reflectir la condició social i econòmica dels propietaris.

La Revolució Industrial dóna el tret de sortida a l’aparició de nous materials que en principi apareixen per substituir les matèries naturals, amb un cost menor.

Se’n troben presentats en diversos aspectes i s’integren en un ampli ventall d’objectes quotidians, sumptuosos i artístics. La restauració i la conservació són imprescindibles per a la protecció d’aquests objectes, la importància dels quals resulta inqüestionable per a la investigació històrica i pel seu gaudi.

“La Shiaparelli va utilitzar gèneres d’aspecte aspre com ara teles fortes de lli, cotíns granulosos i crepès espessos, va utilitzar el niló i altres nous gèneres i va ser la primera a emprar materials sintètics als seus vestits. Mrs. Diana Vreeland, del Harper’s Bazaar, va enviar un vestit de la Shiaparelli a la tintoreria. L’endemà va rebre un avís telefònic comunicant amb desgrat que el vestit havia estat ficat en el líquid de rentat i que no quedava res d’ell. Mrs. Vreeland, incrèdulament, va insistir que volia veure les restes, però li van dir que no quedava res materialment en el fons de la tina”. Cecil Beaton

Saber la naturalesa dels materials és necessari per realitzar les intervencions en la direcció correcta, així com altres informacions rellevants, a més de dur a terme l’examen tècnic previ i el diagnòstic. És freqüent que les obres arribin a les nostres mans modificades per intervencions anteriors. Cal no confondre aquestes intervencions amb les realitzades durant l’ús de les peces, ja que aquestes poden esdevenir documents històrics de gran valor.

D’altra banda, és primordial documentar les intervencions realitzades en els béns culturals per deixar constància dels productes i dels mètodes emprats i per evitar posteriors falsejats històrics.

Conservació preventiva: consisteix a dur a terme les accions indirectes encaminades a retardar el deteriorament i la prevenció dels futurs danys, creant les condicions òptimes per a la conservació dels béns culturals fins on permeti l’ús social de l’objecte. La conservació preventiva inclou la correcta manipulació, el transport, l’emmagatzematge i l’exposició dels objectes culturals.

Conservació curativa: consisteix en l’acció directa duta a terme en el bé cultural amb la intenció de retardar qualsevol tipus de deteriorament.

Definicions extretes del Codi d’Ètica d’ECCO (European Confederation Of Conservator – Restorer’s Organisations).