Ara fa unes setmanes va caure a les nostres mans un interessant article titulat «LE VOYAGE DES ŒUVRES, TOUT UN ART», escrit per Andrew Dickson el passat mes de maig al magazín francès Courrier International –traduït del The Guardian-, el qual ens revela de forma molt detallada el cost humà i econòmic que comporta el moviment d’obres d’art, actualment incommensurable, que transiten pel món amb motiu de la seva exposició.

El fet és que quan una obra viatja es posa en marxa una cadena logística on els acompanyants, normalment els conservadors – restauradors, esdevenim una baula molt important.

Traginar amb papers de condition report, supervisar els materials que estan en contacte amb les peces, controlar com es manipulen, no perdre l’avió o qualsevol altre transport i, entre altres, encomanar-nos a tots els sants perquè tot surti segons al previst, forma part del que es denomina fer de correu.

El reportatge ens ha fet pensar com ha canviat la manera de viatjar no tan sols de les persones sinó també de les obres i en com la nostra feina del dia a dia, a vegades, es diversifica amb altres tasques. Fer de correu en essència és un treball molt interessant però diferent del de restaurar les obres, amb una responsabilitat igual o més gran que aquesta.

L’article ens explica que les macro exposicions itinerants a escala mundial no són un fenomen nou sinó que ja ve dels anys 60 del segle XX. Saber que La Gioconda es va exposar a la National Gallery of Art de Washington el 1963, pels grans dots de persuasió que Jackie Kennedy va desplegar vers el ministre de cultura francès del moment, no deixa de sorprendre. Tot i les mesures de seguretat sense precedents, va sorgir algun contratemps.

Ara també ens fa “somriure” pensar com fa anys es transportaven algunes peces, eren èpoques de camions en els quals les obres no patien vibracions sinó salts d’alçada, d’utilitzar embolcalls sense tenir en compte el material i de caixes gens sofisticades. Nosaltres també anàvem amb cotxe sense cordar-nos el cinturó… . És ben cert que s’ha millorat molt en pocs anys!

Només ens resta desitjar-vos Bon Voyage de tornada , que tingueu temps per trobar l’article i llegir-lo i pels que encara esteu de vacances si aneu a visitar alguna exposició, on sigui, que gaudiu de l’obra en lloc de fixar-vos en el sistema expositiu, en les condicions ambientals i en l’estat dels edificis.

Això significa que hem desconnectat, difícil oi?