Un vell de barba blanca, agenollat; un adult ros, barbamec, amb un gest de sorpresa i un jove de pell negre, palplantat, que coneixem amb el nom de Melcior, de Gaspar i de Baltasar, respectivament, són alguns dels protagonistes més fantàstics, màgics, exòtics i gairebé imprescindibles dels betlems. Sense anar més lluny, també forment part d’una llarga tradició molt popular.

Aquest és el cas, d’unes figures de petit format anomenades “de vestir” (26 x 13 x 14 cm aproximadament), de finals del segle XVIII. Anotem, de passada, que aquestes figures, juntament amb altres molt dispars, comparteixen l’escenificació d’un pessebre, el qual es va muntar dins d’una escaparata, és a dir, dins d’un moble de categoria que, a més a més, el protegia i, tot seguint un costum popular, permetia visitar-lo en alguna casa acomodada durant tot l’any, cosa que podem seguir fent al Museu Etnològic de Barcelona on actualment es conserva.

Les figures d’aquest tercet misteriós, ja que no tenim constància de la seva autoria, són objectes artístics que es caracteritzen per la infinitat de materials que els componen, per exemple, plom policromat per al cap, les mans i els avantbraços, fusta per a les cames, els peus, els braços i la base, paper parcialment enguixat per al cos, filferro per a mantenir l’estructura i, finalment, teixits de seda per als vestits, els quals anaven enganxats als cossos i entre ells, amb una mena de cera vegetal. De fet, les robes només vesteixen les parts que es veuen i, de la mateixa manera, estan convenientment adornades amb sumptuoses passamaneries, perles de nacre i de pasta de vidre i, també amb fulls metàl·lics, retallats amb formes capritxoses i envernissats de colors.

No obstant això, el cert és que tots els materials presentaven un estat de conservació pèssim, fins i tot, el poder adhesiu de la cera havia desaparegut. D’altra banda, les figures havien perdut la corona i el present, excepte Baltasar. Però, com és habitual, els teixits eren els més mal parats. Tot feia pensar que el desús i el posterior abandó eren les causes principals de la degradació d’aquest conjunt tan fràgil com preciós. En definitiva, l’aplicació d’una restauració era la seva única salvació.

Centrant-nos en els materials teixits, la intervenció de restauració es va iniciar amb l’eliminació de la pols que amb els anys i sense treva es va anar dipositant sobre les teles. Com sabem, la pols és un dels agents més degradants, ja que, entre altres, causa abrasions, acidesa i alteracions en els fils metàl·lics. Així doncs, la brutícia es va retirar mitjançant una microaspiració. És per això que a la mànega de l’aparell es va adaptar un broquet de vidre, amb la boca polida i de petit diàmetre, de manera que permetia xuclar la pols de forma controlada, sense fer polseguera ni friccions a les teles. La intervenció va prosseguir amb un tractament de neteja en medi aquós i en pla, sobre la taula de treball. A continuació, va ser el torn de correcció de les deformacions o ,dit d’una altra manera, de l’alineació dels fils i, tot seguit, es va passar a la consolidació, sobre batistes de cotó tenyides del color de la zona a tractar i amb punts de costura específics, amb l’objectiu de recuperar l’estabilitat i la llegibilitat dels teixits. Igualment, les parts més malmeses es van protegir amb un vel de seda. Finalment, la presentació dels teixits en tres dimensions que es va realitzar amb punts de fixació, fent servir novament fil i agulla, en substitució de l’adhesiu original.

Per acabar, només ens queda desitjar salut, felicitat i una vida digna per a tothom.

Molt Bones Festes i esperem que els Reis Mags d’Orient vinguin carregats de bons projectes!