La naftalina és el nom comercial del naftalè, un hidrocarbur aromàtic format per dos nuclis benzènics units i és el constituent elemental de molts dels productes antiarnes.

Ensumar les coses és un costum que molt sovint es fa sense pensar, de fet podem dir que és una mania que tenim com qualsevol altra. Ara bé, quan es tracta de la naftalina, no fa falta que ens l’apropem al nas per detectar-la. El tuf que desprèn és tan penetrant que tira enrere i ens arriba fins al moll de l’os. Els professionals de la conservació-restauració de materials tèxtils ho sabem prou bé, en particular quan es dur a terme el tractament de neteja en medi aquós d’una obra que ha estat guardada amb aquest producte, els vapors de la naftalina, encara que hagin passat molts anys, es manifesten de forma virulenta.

Afortunadament, en l’àmbit museístic, l’ús de les boles de naftalina –de la mateixa manera que els insecticides i els fungicides domèstics- per evitar la invasió d’arnes així com d’altres paràsits que afecten les col·leccions tèxtils, ha quedat obsolet. Convé recordar que aquests productes químics són portadors de gasos tòxics, els efectes dels quals són implacables i en els teixits deixen seqüeles, per exemple esgrogueïments, alteracions dels tints i taques, entre altres reaccions fisicoquímiques. Així mateix, desconeixem la quantitat de naftalina necessària perquè sigui realment efectiva, es parla d’1kg per m³.

D’altra banda, en l’àmbit privat, encara hi ha nostàlgics desinformats que troben boles de naftalina en algun comerç i que es fan amb una bona provisió per escampar-les cada temporada, de manera cerimonial, pels calaixos, pels armaris, pels baguls, és a dir, per tot un reguitzell de contenidors, amb la satisfacció de seguir la tradició de fer les coses ben fetes. Res més lluny de la realitat! Tots els atractius d’aquestes perles nacrades s’esvaeixen quan coneixem els seus efectes nocius per a la salut, pels materials tèxtils i per descomptat pel medi ambient.

Per aquests motius és important acabar amb aquestes pràctiques de forma expeditiva, substituint-les per rituals no tòxics, basats en el control mediambiental i en actuacions individuals de conservació preventiva. Per sort, l’expressió que encapçala aquest escrit ha caigut en desús, encara que l’olor de la naftalina persisteixi indefinidament en els teixits.

Aprofitant que és el 80è aniversari del superheroi Batman li podríem demanar que actuï al respecte!