Josep Pla al seu Quadern Gris va dir que “La tardor és el temps més agradable d’aquest país”. A banda d’aquesta opinió que podem compartir de manera més o menys favorable, no hi ha dubte que és l’època de l’any en què es comença a fer fosc abans i a la natura el paisatge canvia de color.

Així mateix, per nosaltres la tardor és temps de nous projectes i d’actualitzar coneixements. Aquest any hem assistit al curs El Pla de Conservació Preventiva als equipaments museístics, organitzat pels conservadors restauradors associats de Catalunya, CRAC, amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Instituto del Patrimonio Cultural de España, IPCE.

Pel que fa al contingut d’aquest curs es va basar en l’aplicació d’un mètode de treball interdisciplinari que té com a principal objectiu la detecció dels danys que poden afectar els béns culturals provinents de l’entorn en què es troben i també, l’elaboració de protocols que ajudin a evitar aquests danys. Portar aquest coneixement teòric a la pràctica no és fàcil, però és possible!

En aquest sentit, un factor de risc que cal tenir en compte quan es parla de materials tèxtils és la il·luminació. En els teixits els efectes de la llum, tant la visible com la invisible – UV -, són acumulatius i irreversibles, i l’alteració més visible que se li pot atribuir és el descoloriment.

Un bon exemple d’això el trobem al Brodat de la Creació de la Catedral de Girona. Es tracta d’una obra excepcional, única al món i alhora enigmàtica, de finals del segle XI principis del XII. Ara fa uns anys vàrem tenir la sort de restaurar-la -intervenció que es va dur a terme al CRBMC-, moment en què es va descobrir la riquesa cromàtica que aquesta obra amaga a la cara posterior. Doncs, a la cara principal els colors dels fils han perdut tota la seva esplendor i la tonalitat general verdeja, per la naturalesa de les matèries tintòries i òbviament per la llum.

Val a dir que d’entre tots els colors dels fils del brodat el més sorprenen va ser un vermell violeta, al qual vam donar el sobrenom de púrpura, el color imperial per excel·lència, símbol de luxe i de poder, perquè de ben segur és el color que es volia representar. Gràcies a les anàlisis de les matèries colorants, sabem que no es tracta de la verdadera púrpura d’origen animal sinó de la Fusta de “Brasil”, Caesalpinia sappan L., d’origen vegetal, coneguda per la seva extrema sensibilitat a l’acció de la llum. Així, doncs, identificar aquest tint va ser molt important per establir les mesures preventives del sistema expositiu de l’obra.

En definitiva, tal com va posar de manifest el curs en qüestió, la conservació preventiva és fonamental per alentir l’envelliment natural de les obres, on els conservadors-restauradors hi tenim molt a dir.