Fins fa unes poques setmanes el món sencer estava immers en una profunda crisi climàtica i, ves per on!, ara els mitjans de comunicació ens informen que, durant el temps relativament curt que portem confinats, la natura ha començat a recuperar el seu espai amb una rapidesa inesperada. De fet, la primavera ha arribat i amb ella la Diada de sant Jordi i tant l’una com l’altra les hem de celebrar de forma virtual, és clar, des de casa.
Doncs, sí, sens dubte és un sant Jordi atípic. Així que nosaltres per aquesta jornada tan festiva i popular, com a conservadores-restauradores de materials tèxtils ens hem proposat contagiar-vos uns moments de la nostra passió pels brodats històrics, compartint una obra d’art amb majúscules: “El frontal de sant Jordi” de la Capella del Palau de la Generalitat de Catalunya, de mitjans del segle XV, realitzada pel mestre brodador Antoni Sadurní, a partir d’uns patrons pictòrics de Bernat Martorell –com van assenyalar Guadaira Macias i Rafael Cornudella- i, coincidència o no, que vam restaurar fa uns anys.
L’escena representada descriu l’episodi més conegut de la llegenda, es tracta del moment en què sant Jordi lluita amb el drac que amenaça la ciutat de Silene a fi d’alliberar la princesa. Aquest acte heroic es desenvolupa en un entorn arbrat i bosquí, lluny de camps conreats i al costat de les muralles i de les torres de la ciutat, plenes de cortesans. També hi ha la cova i els ossos de les víctimes del drac, una ovella, deu ànecs i diverses flors silvestres. Tot això és brodat de forma magistral amb fils entorxats, daurats i platejats, sedes policromes, lluentons, canonets, cordonets i vidres de colors. A més a més, destaca per l’imponent relleu amb què es representen els personatges principals, cosa que emfatitza la sumptuositat d’aquesta obra.
En relació amb la restauració del frontal, igualment va ser singular, ja que les característiques extraordinàries del volum del brodat impossibilitaven que aquest es pogués doblegar o girar i va obligar a col·locar-lo amb la cara principal amunt, en pla horitzontal i sense moure’l durant tot el procés i treballar en equip per l’anvers i pel revers de manera simultània, precisa i sincronitzada.
A banda d’això, la tradició ens obliga a triar un llibre, tot i que el ventall és molt ampli, escollim una obra monumental sobre els brodats, escrita a finals del segle XIX per M. Louis de Farcy, La Broderie du XI siècle jusqu’à nos jours, d’après des spécimens authentiques et les anciens inventaires. És important comentar que obres com aquesta posen de manifest que l’art del brodat va ser durant alguns segles molt més preuat respecte a les altres arts i, en tots els sentits.
Triar i remenar llibres són les dues coses que aquest any, de ben segur, trobarem a faltar, però malgrat el confinament per sant Jordi que no ens faltin els llibres, les roses i per què no, els brodats!
Avui la princesa se salvaria sola!
Salut per a tothom!
