Tan propers i llunyans alhora
Explorar, descriure, comprendre i identificar en un teixit el conjunt de fils longitudinals col·locats paral·lels a les vores (ordits) i els fils disposats transversalment als ordits (trames) i, també, la manera com s’enllacen els fils d’ordit i les passades de trama (lligament), no és ni ha estat mai una qüestió fàcil. Sens dubte, com tota activitat investigadora, requereix molta dedicació, esforç i ves per on, l’aportació de recursos.
En aquest sentit, des de mitjans del segle XIX i fins ben entrat el segle XX, són nombrosos els llibres que, amb el beneplàcit de les cambres de comerç i sota el lema Tractat Teòric-Pràctic de Teixits, van difondre de forma precisa i metòdica els aspectes tècnics i els progressos tecnològics i científics de la fabricació dels teixits del moment, sense perdre de vista l’experiència dels nostres avantpassats. La finalitat d’aquestes valuoses publicacions era pedagògica i preferentment anaven adreçades als fabricants de teixits i als estudiants d’aquest ram. És clar, amb un manifest interès per afavorir el desenvolupament de la indústria.
Des d’una altra òptica, als anys cinquanta del segle XX, la inquietud d’alguns investigadors pels teixits històrics i també sota els auspicis de la cambra de comerç, en concret la de Lió, va propiciar la creació del Centre International d’Étude des Textiles Anciens (CIETA), per a l’anàlisi i la difusió d’aquests béns culturals. També amb una tasca formadora i amb l’establiment d’una base metodològica ben definida. En aquest cas, però, dirigida als estudiosos del patrimoni tèxtil, en general i als professionals de la conservació i de la restauració dels teixits històrics, en particular.
En tot cas, l’estudi detallat dels teixits ens pot revelar molts secrets de la seva cosmologia. Així, doncs, l’anàlisi dels teixits no només ens permet tenir un millor coneixement sobre les tècniques de fabricació, cosa de per si difícil, sinó també a vegades ens pot informar sobre l’origen geogràfic del teixit i sobre les transferències tècniques i culturals entre regions, a més a més, pot contribuir a la seva datació. Pel que fa a la conservació-restauració, ens ajuda a la detecció d’agents de deterioració i de possibles refeccions, i també a projectar els mètodes d’intervenció.
La base d’aquesta anàlisi és l’observació, ja sigui a ull nu com a través de lupes d’augment, o bé també amb mètodes més sofisticats. Encara que la situació actual, sota el paraigua de la mínima intervenció, sembla que ens porti a mirar els teixits fora de l’àmbit científic i sense perdre’ls de vista, a flirtejar amb els planetes d’una manera ociosa i artística.
A partir d’aquí, un setí de color vermell es converteix en Mart, un efecte anellat en Saturn, un domàs entre verd i blau en Urà, etc. A vegades, plens de restes de vida, d’habitants o de substàncies que han canviat la seva estructura i que han deixat petjades, com les de l’home a la Lluna.
Que els planetes tèxtils ens acompanyin durant molts i molts anys!
