Mentre restauràvem uns cortinatges, poc ens podíem imaginar que un dels teixits amb què es van confeccionar seria portador d’una història on apareixen involucrats un il·lustre reusenc i un baró anglès. 

Abans de prosseguir sobre aquesta qüestió, convé precisar que es tracta d’uns cortinatges magnífics i de primer nivell, realitzats dins el període més brillant del modernisme català; concretament estan datats als voltants de 1902 i pel que se sap vestien el balcó de la sala de música de la casa Solà Pou, ubicada a Barcelona (actualment es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya). Aquest conjunt també és excepcional perquè conserva tots els elements. Es compon de dues cortines, d’un fris o guardamalleta i d’un estor. A més a més, inclou els cordons de passamaneria que recullen les cortines, ornats amb una borla molt pomposa, els suports de metall dels cordons i la galeria de fusta, tots ells a joc. En suma, és un clar testimoni dels nous gustos de la burgesia catalana del moment.

Amb relació als teixits, el principal és un elegant domàs de color verd, amb els ordits de seda i les trames de cotó, amb efecte moaré i amb la repetició a portell d’un exquisit ram de ciclàmens. Tot i això, el teixit que ens retorna a la història amb què hem iniciat aquest text és el vellut de color rosa vell, de seda pels ordits de pèl i de cotó pels ordits i les trames de base, que està aplicat sobre el domàs i que el decora.  En el cas de les cortines es troba en un dels laterals i a la part inferior, i en el del fris, a la part central. D’altra banda, aquest vellut a més de les qualitats físiques que el caracteritzen, com ara la brillantor i la suavitat, amaga un valor afegit que té a veure amb la seva manufactura, impossible de saber abans de la restauració.   

Així, doncs, tot va començar durant el procés de desmuntatge del vellut, quan vam trobar en un dels voravius, com un regal de l’atzar, la marca de la fàbrica que el va teixir: LISTER & Cº Lº MANNINGHAM MILLS. Aquest fet no només ens va revelar que el vellut provenia d’Anglaterra sinó que, també estava realitzat en un teler mecànic que teixia dues peces de vellut al mateix temps. O sigui, en un teler que va canviar la història de la fabricació dels velluts, ja que va comportar que aquests teixits es produïssin a gran escala i de manera ràpida, per tant, a un menor cost. 

El cas és que l’inventor d’aquest teler va ser l’empresari tèxtil Jacint Barrau i Cortès, un reusenc emprenedor que gràcies al seu enginy, patentat el 1857, va col·locar la indústria de la seda catalana als annals de la tecnologia tèxtil. Ara bé, tot i haver marcat aquesta fita, l’infortuni el va obligar a vendre la patent, el 1867. 

A qui? 

Doncs, al clarivident Samuel Cunliffe Lister, propietari de la manufactura referenciada al voraviu del nostre vellut. De resultes d’això i segons la seva biografia, es veu que aquest industrial va acumular una fabulosa fortuna, la qual li va permetre comprar un castell, el de Swinton Park. És més, també va comprar les terres de Jervaulx i fins i tot, més endavant, la reina Victòria d’Anglaterra li va concedir el títol de baró, que ell va adoptar amb el nom de Masham. 

Dues formes ben diferents de passar a la història per mitjà d’un vellut.